CASIMIRO RIPOLLÉS: LA DOLÇAINA A MORELLA

La dolçaina, com les seues germanes la gralla, la gaita aragonesa, etc, es troben repartides per tot el territori de l'Antiga Corona d'Aragó. Amb diferentes formes, mesures i, per tant, diferents afinacions, les anem trobant per tots els pobles. Morella no és l'excepció, de fet és una ciutat on s'ha conservat fins els nostres dies molts balls tradicionals acompanyats del so de la dolçaina i el tabal. Durant molts anys va ser el senyor Casimiro Ripollés l'encarregat d'interpretar aquestes melodies, amb les dolçaines llargues, o gaites com diuen a la comarca, que ells mateix es fabricava. Dissabte vint-i-dos de maig vam viatjar fins a Morella una xicoteta representació de la Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs per poder passar una estoneta amb Casimiro i veure si ens volia vendre alguna de les seues dolçaines. Vam anar a buscar-lo a la residència d'ancians, on viu actualment, tot i que cada dia baixa a sa casa per obrir-la i que correga l'aire. Es va fer molt content que tinguéssim el detall de passar la tarda amb ell, xerrant de les seues gaites, de quines fustes utilitzava, dels detallets que les embelleixen, de la quantitat que n'ha fabricat (més de 1000, en tota la seua vida de constructor), i mil cosetes més que ens van enriquir com a dolçainers, però també com a  persones. Al final ens vam fer unes fotos amb ell per tenir un recordatori de la visita, i vam quedar d'enviar-li-les, per tal que passen a formar part del seu particular museu. Aquí les teniu, i podeu veure part de les 500 dolçaines que encara guarda a casa com un tresor, que és el que són. Gràcies Casimiro!